Aquest text de Juan Manuel Méndez Garrido està extret de la Universitat de Huelva i tracta la temàtica dels materials i la seva utilització des de la perspectiva de canvi davant de l'avanç de la societat i les seves necessitats, deixant de costat l'hegemonia dels materials tradicionals que s'han imposat a l'aula fins a l'actualitat.
El currículum del sistema educatiu s'ha renovat fins al punt de incloure les necessitats de l'alumnat com a un aspecte prioritari que marca la funcionalitat de l'aula, per això, tant el text com nosaltres, creiem en la urgència que requereix la implementació de nous materials que vagin d'acord als coneixements que es volen transmetre, però, a més, que siguin una ferramenta útil per a la potenciació de capacitats com l'interès, la capacitat crítica, creativitat... mitjançant la dinamització de l'aula amb la introducció i innovació en nous materials.
Ja abarcant en l'idea del material per excel·lència, el llibre, trobem unes línies que marquen l'ideal sobre aquest de l'autor: "Hi ha que ser conscients de que la majoria del professorat prefereix treballar amb llibres de text i davant esta situació el que interessa es saber la relació que deu mantenir el llibre de text amb un currículum obert i com ha de elaborar-se per a que sigui útil tant als professors com als alumnes".
Des d'un punt de vista dinàmic el llibre de text s'utilitza d'una forma obsoleta dins de l'aula, ja que la didàctica que segueix el professor/a mitjançant aquest material sol ser estructurada d'una manera tradicional. Per tant, deu ser el professor el que utlitze el llibre mitjançant la seva forma o idea de aula i no el llibre el que governe al docent.
Si ens referim a les funcions dels materials en l'ensenyança, segons les idees de Parcerisa pot tenir les diferents funcions; innovadora, motivadora, estructuradora de la realitat, configuradora i mediadora de les relacions entre alumnes i materials, controladora dels continguts a ensenyar, sol·licitadora, formativa, de dipòsit del mètode i de producte de consum que es compra i que es ven. D'ací destaquem l'imposició de certa funcionalitat a causa de les competències provinents del sistema, com són la de dipòsit del mètode, controladora de continguts, formativa i de producte. Per tant, a causa de la desvirtualització de algunes de les funcions que, en aquest cas, des del nostre punt de vista són de vital importància, creiem que el camí a seguir en el mètode innovador sobre els materials educatius deurà de deixar pas i donar més rellevància a les funcions oblidades.
A més dins de la classificació creiem essencial rebutjar l'idea de Marchesi y Martín ja que l'utilització dels materials dicotimitzant-los en teoria i pràctica, quan aquestes dos deurien d'estar agarrades de la mà, és una forma d'estructuració i organització de l'aula depenent del material. Mentre que en les característiques dels mateixos, que marcaran la classificació real d'aquests, recau l'importància en la qualitat educativa, l'experiència del professor, la formació d'aquest, el canvi tant de l'aula com de l'entorn i la capacitat de creació i millora.
Per a acabar sobre la formació dels mateixos materials trobem elements rellevants que no podem deixar a banda, que encontrem reflexats en els criteris de Parcerisa:
- Coherència amb el Projecte Curricular del centre.
- Diversitat de materials.
- Coherència amb les intencions educatives i les bases psicopedagògiques.
- Adequació al context.
- Rigor científic.
- Visió general del conjunt de materials.
- Reflexió sobre els valors que es reflexen en el material.
- Aspectes formals.
- Avaluació del material.
Com a conclusió sobre la formació d'aquests, seguint el fil argumental del principi veiem que primen les necessitats educatives de l'alumne per a la formació del material, al igual que la relació entre alumne i professor i, per últim, la estructuració institucional, des d'un segon plànol.
