El primer, ens agradaria aclarir a
què fa referencia l’atenció a la diversitat.. Això,. Doncs, amb esta ens
referim (a manera de resum) a totes eixes accions que tracten de previndre o de
donar resposta a les necessitats, en este cas, de tot l’alumnat d’un centre
escolar.
Que existisca la diversitat en un
aula és el principal foment per a treballar la inclusió tant educativa com
social. D’esta manera aconseguirem que s’avanci basant-nos en valors com el
respecte entre totes les persones siga quin siga la seua condició.
L’atenció a la diversitat ha sigut
un tema que ha despertat l’interès en l’educació en este últim temps perquè l’educació
con a Dret fonamental no pot quedar exempta per a alguns grups.
D’esta manera veiem necessari que es
faça un canvi en el panorama, tant a nivell de ´’establiment i espai,
incorporant tot tipus de mesures amb què facilitar l’accessibilitat, com en la
incorporació d’estes persones en l’aula, buscant que es cree un clima normalitzat
i còmode on tot el món puga relacionar-se amb la resta.
D’altra banda, si parlem d’atenció a
la diversitat i escola, és un punt important revisar i adaptar els material amb
què es treballa en les aules. No podem parlar d’un fi (la plena inclusió de
aquells que presenten diversitat en la vida estudiantil) i no tindre en compte
que les ferramentes de treball per a això deuen d’estar adaptades.
A dia de hui comptem amb molts
avantatges que incorporar a l’aula per a fer més fàcil la integració d’aquells
que presenten diversitat en la classe. Per exemple:
- En casos de diversitat motora, per
exemple, presenten dificultats a l’hora d’escriure, així que es creen materials
com un aparell que s’adapta al moviment, posició i forma de mans i dits
permetent fer més fàcil l’escriptura i el dibuix.
- Un altre exemple seria “El caragol
Serafin”, plantejat per l’ONCE. Es tracta d’un joc multimèdia interactiu
dirigit a xiquets entre els 3 i 7 anys, va enfocats a persones amb ceguera/discapacitat
visual, però pot ser empleat per qualsevol altre xiquets.
Consta d’un conte que pot
escoltar-se de forma completa o per capítols i de 16 activitats que poden
realitzar-se de forma seguida o triant les activitats que poden realitzar-se de
forma seguida o triant les activitats agrupades de quatre en quatre, dins de
quatre personatges del conte: el caragol, la gata, el colibrí i la tortuga. Té, a més, una activitat extra denominada “Ludoteca
Braille”. Conté una guia d’utilització del programa dirigida als docents i famílies
per a ajudar-los a obtindré al major rendiment possible del programa i de les
possibilitats que aquest ofereix i un Manual d’Usuari.
Els recursos didàctics i materials
en educació són un punt d’especial rellevància ja que és amb els mateixos amb
què es motiva l’alumnat, amb el que es facilita la comprensió de concepte i ‘aprenentatge...
si en un aula hi ha un alumne amb quansevol tipus de diversitat, és necessari
facilitar-los estos materials adaptats segons les seues necessitats i objectius
que vulguem aconseguir.
Mitjançant de l’ús dels mateixos, la
persona va incorporant noves experiències, aprenentatges, coneixements... d’aquesta
manera, se li inclou en les aules, pot funcionar com un xiquet més ja que
compta amb els suports necessaris, esta és la idea, la integració i
incorporació al ritme habitual de vida, allunyar-nos de l’exclusió i segregació
en les aules ja que sinó, cada vegada s’obri més la bretxa entre els uns i els
altres en compte de la conciliació.
Apuntar que ací el nostre paper com
pedagogs també cobra rellevància a l´hora d’escolta i detecció de necessitats, recollida
d’informació de les aules... amb tal de buscar solucions i aconseguir l’objectiu de que l’educació
arribe a tot el món de la mateixa manera sense cap inconvenient.
