"Seqüències de l'aprenentatge: un problema del enfocament de competències o un rencontre amb les perspectives didàctiques"

Aquest text d'Angel Diaz Barriga publicat en l'institut d'investigacions sobre l'Universitat i l'Educació de l'UNAM de Mèxic, ens fa referència a la problemàtica de les seqüències que ja hem tractat en texts anteriors com "El paper dels materials curriculars en l'intervenció educativa". Aquesta vegada des dels seus inicis ens presenta una problemàtica marcada per un clar conflicte que desemboca en dues formes d'entendre l'educació diferenciades, no tant sols per la data de la seva creació, en l'època. I el text ens diu: 

"La novetat o innovació educativa que es genera a partir de l'adaptació de l'enfocament de competències és també un objecte de controvèrsia. Per a alguns autors en realitat aquesta proposta senyala vells problemes que té el sistema educatiu que es basen principalment en el tradicionalisme(...). Per altre costat teniem el us de les competències classificat com el nou paradigma en l'educació que permet superar les diferències del conductisme i constructivisme."

I el segon punt de vista és aquell que ens dona la clau de la gran problemàtica que dificulta la creació de seqüències: el producte vs el procés. Construir el coneixement és intrínsecament depenent del producte que volem obtindre? Què és més important?

Des d'un punt de vista sensat, hi ha que entendre que el resultat o producte no és una condició que des de la perspectiva educativa ha naixcut d'un ser tenebrós anomenant sistema neoliberal. Tot açò va més enllà, deurien de saber conviure tant el producte com el procés, que són equiparablement importants, ja que sense un no existeix l'altre. 

Però d'aquí desemboquem a una idea que ens pareix de vital importància i és "si el procés i producte son igual d'importants i es defineixen entre ells, quin producte volem?", i des d'aquestes línies passem al conflicte educatiu al conflicte filosòfic, que també van de la mà, ja que el estar en societat des de l'aprenentatge i la formació es de gran rellevància, però també hi ha que potenciar el "ser" en sí, les capacitats que fan de l'educació que s'anomene educació, la construcció pròpia depenent sempre de l'entorn i que es pugui obrir les portes a crear un jo únic, capacitat, entre altres coses, de posar en dubte o estar d'acord. 

I per fi hem trobat el gran paradigma de les competències, ja que ninguna confrontació del procés i del producte és lògica. L'única possibilitat des de l'escola que fa possible l'acte d'educar es combinar el "ser" i "l'estar" mitjançant el saber.

Per tant, la formació d'aquestes seqüències deurà articular-se mitjançant una perspectiva didàctica però sempre tenint en compte el currículum. Alternant depenent d'aquesta formació tant les activitats pertanyents a la seqüència com l'avaluació de l'aprenentatge esdevingut d'aquesta. Que podem veure en el següent esquema estructurat: 

Per altre costat ens trobem també que el disseny de les activitats també dependrà d'una classificació de les mateixes que alterni el propi producte i el seu respectiu procés:

• Activitats d'apertura. Es centren en l'interès de la classe mitjançant la dinamització de la mateixa, utilitzant recursos didàctics com poden ser els debats i obrint la porta a la coeducació i al aprendre entre tots i totes. 
• Activitats de desenvolupament. Després de posar el coneixement a proba, toca l'hora de posar-se en contacte amb ell un mateix, amb activitats que poden atribuir-se al mètode tradicional.
• Activitats de tancament. Amb la fialitat de sintetitzar el procés i l'aprenentatge, integrarem les tasques realitzades en anterioritat, per a fomentar i establir el nostre "saber". Aquesta fase dona pas a l'avaluació del professor. 

Aquestes activitats que marcaran l'última etapa de la formació de les seqüències de l'aprenentatge deuran d'estar conjuntades per la resolució de preguntes que ajudaran a l'educand a assolir de forma organitzada el seu "saber" com son: "el com, el quan, el per que i el d'on" d'eixe coneixement. 

"TIC, TAC, TAP?"

Introducció.

Aquest text del professor del departament de didàctica i organització escolar i professor d'aquesta assignatura, Carles Monclus, ens trasllada a la reflexió sobre un material en específic, les TIC. En la reflexió feta pel professor encontrem una contraposició respecte a diferents perspectives de com entendre i com gestionar les TIC, que ens conduirà a una pregunta fixa: "Són les TIC materials definitius?", i amb definitius volem dir que son aquells materials que, per fi, propicien al desenvolupament de l'alumne/a i deixa de costat la banalització de l'aula centrada únicament en un material i els continguts que en aquests encontrem, com en el cas dels llibres.

Reflexió del professor. 

La proposta exposada pel professor, aquesta vegada, anem a projectar-la de una forma diferent; mitjançant extractes del text i desenvolupant els mateixos amb la perspectiva extreta pel professor. Ja que el debat que es formà en classe estigué planejat d'aquesta manera, condicionant el debat a aquesta part del text que l'alumne/a exposava fent la seva pròpia reflexió.

El primer extracte del text que creiem que es representatiu de les idees que el mateix exposa i que fonamenta el punt de vista del professor és el següent: "No compartesc en absolut el discurs apocalíptic que veu en la introducció de les noves tecnologies la font de tots el mals, però tampoc la idea que utilitzar-les ja implica, en sí mateixa, innovació o renovació pedagògica". Aquesta part del text creiem que marca el fil conductor que el mateix portarà durant tot el restant, ja que des d'un principi fa referència a les tecnologies como una eina o ferramenta fruit del sistema neoliberal, i que el sistema educatiu ha adoptat aquesta com recurs educatiu sense donar pas a la seva reflexió. Deiem reflexió, perquè com ve diu el paràgraf elegit, l'autor està totalment en contra de l'eliminació de les mateixes, ja que a pesar d'estar toxificades per les condicions neoliberals, són una eina útil en l'aula, pel que devem d'utilitzar-la per a un propòsit de renovació pedagògica.

Seguint analitzant el que exposa el text, també veiem un apartat dedicat a la importància del debat entre processos i productes. El text comença contant-nos que la pedagogia tecnològica centrada en el resultat s'ha anat emancipant del segle passat i han passat de anomenar-se resultats a anomenar-se competències. L'obtenció de competències és un apartat que va establert en quasi totes les lleis educatives "actuals" de l'Estat espanyol. Tornant a fer referència a les paraules explícites de l'autor "parlar de competencies s'ha convertit en una manera de parlar dels objectius operatius o metes d'aprenentatge per tal d'establir estàndars d'avaluació". Prosseguint amb aquesta idea encontrem una defensa a ultrança del procés per part de Raths, ja que ens planteja que sense el procés, no existeix la possibilitat del paper actiu de l'alumne/a.

En mode de conclusió, com hem vist ja, repetides vegades, en l'assignatura el procés en sí necessita de una seqüència didàctica per a donar-li vida a l'aula. El autor ens dona dos primeres possibilitats de caràcter tradicional i dues, que son el model de projectes de treball i el model d'investigació i aprenentatge cooperatiu, que no solament donen pas a les noves tecnologies com a eines de recolzament, sinó que també possibiliten el aprenentatge i el paper actiu dels alumnes i la possibilitat d'aprendre entre ells i elles.

La nostra reflexió.  

Aquestes línies de reflexió les anem a començar amb una pregunta que ens ve a la ment després de la lectura d'aquest text: Com de possible és que les tecnologies ens ajuden a sortir del plantejament mercantilitzant del sistema neoliberal quan aquestes són una eina del mateix?

El que pretenem amb aquesta pregunta no és rebutjar de l'idea de la integració de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu i negar-les la possibilitat d'ajuda davant de l'aprenentatge de l'alumne/a i el procés que aquest necessita.

Tot el contrari, el que creiem és que es necessita de una precaució davant de l'utilització d'una eina que ha estat creada pel sistema com a reproductora del mateix.

Per una part, baix el nostre punt de vista, es deuria de informar a l'alumnat, en una primera instància, de que les noves tecnologies són un material, i açò significa, per a nosaltres, que recolza el seu aprenentatge però no basa el mateix. L'informació que extraiem de les TICS deuen passar per la seva perspectiva i ajudar a formar-se e informar-se, no deu ser plantejada com un dogma.

I per altra part, creiem que el paper del mestre/a en aquest cas es important, ja que deu de tenir cura de l'acte d'educar, i açò significa que cuide a l'alumnat de les noves tecnologies i la despersonalització que aquestes poden ocasionar durant el procés.

Analitzem un llibre de text de matemàtiques

El llibre de text a analitzar es un llibre amb accés virtual de forma gratuïta, ja que ens pareixia interessant la comparativa entre els llibres de pagament que ens manen en l’escola i els llibres gratuïts que trobem en internet.

Com a exemple, hem agafat aquesta activitat d’un llibre de matemàtiques de segon de primària, la qual ens pareix representativa del mètode a seguir que intuïm del llibre. El treball que tenim entre mans és, a partir d’aquesta activitat i les demés del llibre, deduir com planteja el/la mestre/a l’aula.

Volem recalcar la importància de la elecció del llibre de text donat que és recurs educatiu que s’ha elegit per a treballar en l’aula, pel que tenim que ser conscients i crítics amb el mateix, ja que d’ell dependrà el funcionament de la pròpia aula.

Pel que fa al llibre de text podem dir que està estructurat mitjançant activitats únicament, pel que els nens i nenes funcionaran mitjançant les explicacions del mestre/a i no per la informació encontrada en el llibre de text.

Aquest llibre ha estat elaborat per la Subsecretaria d’Educació Bàsica de la Secretaria d’Educació Pública, pel que no constarà d’Editorial, pel que podem afirmar que serà conseqüent amb les competències relacionades al currículum general. Açò ho podem corroborar amb la presentació del llibre, ja que afirma que la Secretaria d’Educació Pública revisarà de manera continua el llibre amb el propòsit de mantenir-lo actualitzat.

Un dels altres punts claus que volíem destacar de la presentació del llibre és el següent: ‘’L'ús estratègic d'aquest llibre per part dels mestres, articulat amb altres materials educatius, en particular amb el Llibre per el Mestre, i amb activitats congruents amb l'enfocament pedagògic, assegura una educació que propicia l'adquisició de coneixements rellevants i útils per a la vida, així com el desenvolupament d'habilitats i actituds per a l'aprenentatge permanent’’. Amb açò podem esbrinar que el funcionament en l’aula no dependrà sols d’aquest llibre i que no es centrarà en ell, sinó que necessitarà de recolzament per part de Mestre, com per exemple mitjançant el Llibre per al mestre, que és un recurs freqüent en el sistema educatiu, on el /la docent encontra un suport teòric a l’hora de efectuar les classes.

Ara ens agradaria prosseguir, amb l’anàlisi de l’activitat que hem escollit, en aquest cas l’activitat que hem escollit, com hem dit des d’un principi, està determinada per les competències en matemàtiques que es volen aprendre en el segon curs de primària.

Aquesta pàgina d’activitats està referida a les sumes i les restes i es titula «Quaranta-i-vuit».

La primera activitat relacionada amb aquesta tasca consisteix en que entre deu sumes i restes, deurem rodejar aquelles les quals el resultat sigui 48, pel que es farà de forma individual.

Pel que afecta a la segona activitat, consisteix en trobar tres formes de formar un 48 mitjançant sumes i restes.

I per últim, la tercer activitat serà posar en comú amb els companys i companyes els nostres resultats en les activitats anteriors.

Ens sembla molt significant l’estructura seguida per l’autora del llibre ja que al nostre parèixer planteja la mateixa mitjançant la forma de processar la informació que tenen els alumnes i les alumnes, per a poder així incrementar-la.

• La primera activitat consistirà en l’assentament propi de les funcions de restar o sumar. A més d’açò no utilitza la forma tradicional de fer-ho, mitjançant simples plantejaments de sumes i restes i que els alumnes les resolguen, sinó encontrant aquella operació que done un resultat determinat, el que ens pareix interessant no sols per a la seu coneixement sinó també per a la fluïdesa del mateix.
•  La segona part es aquella que assegura aquest assentament mitjançant la creació i la creativitat, el qual, ens pareix essencial a l’hora d’assimilar el coneixement de forma completa.
• I per últim, en la tercera activitat ens planteja un aprenentatge entre iguals, on els mateixos alumnes discutixen i es comuniquen els seus resultats per a esbrinar la resposta correcta, que estimula tant la seva participació com la seva seguretat a l’hora d’efectuar o de parlar les respostes.

En conclusió, ens pareix un llibre compost per a l’aprenentatge de l’alumne/a i no per al mestre/a, el que ens pareix innovador, ja que la majoria de llibres de text estan enfocats al mestre, el qual causa que l’aula estiga focalitzada en el mateix. Per el contrari aquest llibre i les seves activitats deixen pas a donar més importància a l’alumne/a.