Hui volem comentar un vídeo que ens ha facilitat el nostre tutor al aula
virtual, es diu “New experiments in self-teaching” i el ponent es Sugata
Mitra. Aquest especialista ens compta el seu projecte d’educació en el que
treballa amb xiquets de totes les parts del mon buscant trobar resultats
basant-se en l’aprenentatge autònom.
La manera en la que comença a treballar es facilitant en barris pobres un
ordinador. D’aquesta manera els xiquets que participen no tenen una bona formació ni han pogut utilitzar mai
aparells tecnològics, pel que per resumir diem que els xiquets parteixen de
cero al apropar-se als ordinadors. Una vegada els nens tenen accessibilitat als
mateixos, el professor Mitra els deixa a soles per tal de que ells siguin els
que vagen descobrint el funcionament del aparell.
Mitra torna passat uns mesos per vore com ha anat l’experiència. Per a la
seua sorpresa, els xiquets havien aconseguit entendre com funcionava, pot ser d’una
forma bàsica però ja sabien mantejar-se i tot pel seu propi peu, ningú podia
haver-lis ensenyat, pel que tot el que havien avançat era perquè ells mateixos tenien
interès, pel que conclou “els xiquets aprenen a fer el que ells volen aprendre
a fer”.
Per continuar amb la nostra entrada agafem un alta cita del mestre “Si un
nen té interès, llavor ocurrix l’educació” Baix esta premissa es resumeix la
ponència. El que ocurrix quan trobes algo atractiu es que et crida l’atenció,
pel que vols saber més sobre això, informar-te (en aquest cas els xiquets volen
saber com funciona) i l’aprenentatge que extraus es significatiu.
D’aquesta forma podem dir obertament que l’aprenentatge pot donar-se de forma
autodidacta i que té uns resultats òptims, ara, no podem obviar el fet de que
es necessari tindre accés a algun tipus de recurs o material amb el que,
diguem, trastejar.
Ente les conclusions que Mitra extrau, també apunta la importància de que
algú te anime, doncs dins del seu experiment li diu a una persona externa que
de tant en tant motive als xiquets en les seues llavor i, efectivament, el que s’aconsegueix
es que milloren els resultats.
Entre altres coses que trobem importants a dir es que, els participants
acaben per construir una espècie de organització entre ells mateixos, com per
exemple nombra que una nena aprèn ella mateixa cóm ser professora per tal de
ajudar a la resta de companys. Es crea una xarxa de treball entre xiquets que
volen aprendre.
La conclusió que també volem extraure nosaltres es que, com ja hem comprovat,
l’educació arriba als xiquets d’una forma molt diferent si naix d’ells la
curiositat. S’involucren en l’eina que tenen entre mans i volen arribar fins al
final per tal de conèixer. Pensem que hui en dia no es té en compte les
necessitats de l’alumnat, cosa la qual explicaria el per què de tanta desídia
en els centres educatius.
Incorporar aquets canvi en el plantejament de les aules, també conllevaria necessàriament
un professorat compromès en el seu treball, que escolte al xiquets i que tinga
una bona formació per tal de guiar el ritme de la classe amb un sentit, que s’implique
en la seua feina i que facilite als nens materials nous de treball. En l’educació
de hui falta que s’incorpore un gir dialògic on la dinàmica es cree entre tots,
ja que sorgiria de la conversa entre companys y mestre.
