Com analitzar els materials (complementari)

Jaume Bonafé en un dels seus quaderns, en concret en el número 203, va fer referència a l'anàlisi dels materials. Hem decidit també analitzar aquest text, ja que a més de que és essencial analitzar la funcionalitat dels materials creats, ens pareix que va en concordança amb el material creat per nosaltres, ja que necessitem analitzar-lo per saber si és útil o no, i si el podem aplicar en l'aula. 

El professor Bonafé opta pel model d'avaluació en forma de qüestionari ja que ajuda a analitzar i elegir el material curricular com un criteri de canvi i renovació, i ajuda a estructurar les idees sobre el que volem analitzar de manera escarida.

La estructuració que segueix el tipus de qüestionari emprat pel professor busca el potencial pedagògic més enllà del mesurament tècnic i es divideix en dues parts que tractaran diferents continguts:

1.-  Fitxa per a la caracterització del material. Aquesta part la definirem com una part introductòria i contextualitzadora, que, de forma sintetitzada especificarà i organitzarà continguts com el model escolar, el desenvolupament del currículum, l'organització escolar, l'avaluació, la investigació/innovació, els codis d'organització del contingut, les relacions en l'entorn, mitjans i recursos i els nivells educatius i àmbits d'implementació.

2.- La segona part serà el qüestionari en sí, on es tractarà ja de forma contextualizada i concreta l'utilitat del material dins del marc que el volem treballar i es presentarà en forma de guió amb preguntes que condueixen al debat. Es sintetitzarà per apartats que tractaran tòpics com: el model pedagògic que segueix el material, els continguts culturals seleccionats i com es presenten, les estratègies didàctiques que es model, el model de professionalitat docent, el model d'aprenentatge de l'estudiant, les tasques organitzatives del centre i l'avaluació del material i la seva vinculació amb programes de formació. 

L'escola dels Encants (complementari)

L'escola dels Encants es situa a la ciutat de Barcelona i es considera una comunitat d'aprenentatge, pel que tots els actors educatius participen en ella, com la família i els/les docents.

Aquesta escola s'organitza mitjançant comissions que tractaran diferents àrees en les que s'especialitza l'escola. Els objectius marcats per cada comissió es definiran al final de cada curs per al curs següent. Aquesta escola es basa en la comunicació i diàleg entre, tant les comissions com els actors de la mateixa i en l'ideal democràtic de decisió. 

En general l'objectiu pedagògic del centre es basa en 4 paràmetres: 

• Aprendre a ser, i així potenciar les seves capacitats psicosocials, afectives i físiques. 
• Aprendre a fer i desenvolupar les seves habilitats, enfocades principalment al treball en grup.
• Aprendre a conèixer, que inclou bases per a que comprenguin millor el món i la seva capacitat d'aprendre.
• Aprendre a conviure, que consisteix en desenvolupar les actituds i valors que fonamenten els drets humans, la igualtat de gènere, els principis democràtics, el respecte i l'entesa intercultural, el desenvolupament sostenible i la pau a tots els nivells de la societat i de les relacions humanes. 

L'utilització dels materials en aquest centre s'estructura principalment mitjançant el joc, per a accentuar l'interès i la motivació dels infants, en especial. També hi trobem que empren materials de caràcter natural per a fer connectar als educands en l'entorn, al igual que s'intenta crear ja des de ben menuts una responsabilitat de les persones cap al mateix. 

El joc es justifica amb la necessitat de poder experimentar, jugar i manipular sense la línia autoritària d'un adult. L'experiència és fonamental per a l'aprenentatge, per tant s'implantarà tant de forma estructurada com no estructurada dins del centre en qüestió. El ritme a seguir per part de l'alumne/a serà marcat per ells mateixa sense niguna autoritat, però això sí amb responsabilitat compartida ja que els docents deuran proporcionar les eines necessàries per a la formació del coneixement. 

La finalitat principal del joc i l'aprenentatge és permetre a establir relacions entre els nens i nenes. Compartir els jocs i la investigació amb els companys i companyes ajuda a crear la complicitat necessària per confiar en l'altre i així desenvolupar vincles basats en el principi del diàleg, la igualtat i l'afectivitat. 

"New experiments in self-teaching" Sugata Mitra (complementari)

Hui volem comentar un vídeo que ens ha facilitat el nostre tutor al aula virtual, es diu “New experiments in self-teaching” i el ponent es Sugata Mitra. Aquest especialista ens compta el seu projecte d’educació en el que treballa amb xiquets de totes les parts del mon buscant trobar resultats basant-se en l’aprenentatge autònom.

La manera en la que comença a treballar es facilitant en barris pobres un ordinador. D’aquesta manera els xiquets que participen no tenen una  bona formació ni han pogut utilitzar mai aparells tecnològics, pel que per resumir diem que els xiquets parteixen de cero al apropar-se als ordinadors. Una vegada els nens tenen accessibilitat als mateixos, el professor Mitra els deixa a soles per tal de que ells siguin els que vagen descobrint el funcionament del aparell.

Mitra torna passat uns mesos per vore com ha anat l’experiència. Per a la seua sorpresa, els xiquets havien aconseguit entendre com funcionava, pot ser d’una forma bàsica però ja sabien mantejar-se i tot pel seu propi peu, ningú podia haver-lis ensenyat, pel que tot el que havien avançat era perquè ells mateixos tenien interès, pel que conclou “els xiquets aprenen a fer el que ells volen aprendre a fer”.

Per continuar amb la nostra entrada agafem un alta cita del mestre “Si un nen té interès, llavor ocurrix l’educació” Baix esta premissa es resumeix la ponència. El que ocurrix quan trobes algo atractiu es que et crida l’atenció, pel que vols saber més sobre això, informar-te (en aquest cas els xiquets volen saber com funciona) i l’aprenentatge que extraus es significatiu.

D’aquesta forma podem dir obertament que l’aprenentatge pot donar-se de forma autodidacta i que té uns resultats òptims, ara, no podem obviar el fet de que es necessari tindre accés a algun tipus de recurs o material amb el que, diguem, trastejar.

Ente les conclusions que Mitra extrau, també apunta la importància de que algú te anime, doncs dins del seu experiment li diu a una persona externa que de tant en tant motive als xiquets en les seues llavor i, efectivament, el que s’aconsegueix es que milloren els resultats.

Entre altres coses que trobem importants a dir es que, els participants acaben per construir una espècie de organització entre ells mateixos, com per exemple nombra que una nena aprèn ella mateixa cóm ser professora per tal de ajudar a la resta de companys. Es crea una xarxa de treball entre xiquets que volen aprendre.

La conclusió que també volem extraure nosaltres es que, com ja hem comprovat, l’educació arriba als xiquets d’una forma molt diferent si naix d’ells la curiositat. S’involucren en l’eina que tenen entre mans i volen arribar fins al final per tal de conèixer. Pensem que hui en dia no es té en compte les necessitats de l’alumnat, cosa la qual explicaria el per què de tanta desídia en els centres educatius.

Incorporar aquets canvi en el plantejament de les aules, també conllevaria necessàriament un professorat compromès en el seu treball, que escolte al xiquets i que tinga una bona formació per tal de guiar el ritme de la classe amb un sentit, que s’implique en la seua feina i que facilite als nens materials nous de treball. En l’educació de hui falta que s’incorpore un gir dialògic on la dinàmica es cree entre tots, ja que sorgiria de la conversa entre companys y mestre.

Materials i recursos per a la diversitat funcional

El primer, ens agradaria aclarir a què fa referencia l’atenció a la diversitat.. Això,. Doncs, amb esta ens referim (a manera de resum) a totes eixes accions que tracten de previndre o de donar resposta a les necessitats, en este cas, de tot l’alumnat d’un centre escolar.

Que existisca la diversitat en un aula és el principal foment per a treballar la inclusió tant educativa com social. D’esta manera aconseguirem que s’avanci basant-nos en valors com el respecte entre totes les persones siga quin siga la seua condició.

L’atenció a la diversitat ha sigut un tema que ha despertat l’interès en l’educació en este últim temps perquè l’educació con a Dret fonamental no pot quedar exempta per a alguns grups.

D’esta manera veiem necessari que es faça un canvi en el panorama, tant a nivell de ´’establiment i espai, incorporant tot tipus de mesures amb què facilitar l’accessibilitat, com en la incorporació d’estes persones en l’aula, buscant que es cree un clima normalitzat i còmode on tot el món puga relacionar-se amb la resta.

D’altra banda, si parlem d’atenció a la diversitat i escola, és un punt important revisar i adaptar els material amb què es treballa en les aules. No podem parlar d’un fi (la plena inclusió de aquells que presenten diversitat en la vida estudiantil) i no tindre en compte que les ferramentes de treball per a això deuen d’estar adaptades.

A dia de hui comptem amb molts avantatges que incorporar a l’aula per a fer més fàcil la integració d’aquells que presenten diversitat en la classe. Per exemple:

- En casos de diversitat motora, per exemple, presenten dificultats a l’hora d’escriure, així que es creen materials com un aparell que s’adapta al moviment, posició i forma de mans i dits permetent fer més fàcil l’escriptura i el dibuix.

- Un altre exemple seria “El caragol Serafin”, plantejat per l’ONCE. Es tracta d’un joc multimèdia interactiu dirigit a xiquets entre els 3 i 7 anys, va enfocats a persones amb ceguera/discapacitat visual, però pot ser empleat per qualsevol altre xiquets.

Consta d’un conte que pot escoltar-se de forma completa o per capítols i de 16 activitats que poden realitzar-se de forma seguida o triant les activitats que poden realitzar-se de forma seguida o triant les activitats agrupades de quatre en quatre, dins de quatre personatges del conte: el caragol, la gata, el colibrí i la tortuga.  Té, a més, una activitat extra denominada “Ludoteca Braille”. Conté una guia d’utilització del programa dirigida als docents i famílies per a ajudar-los a obtindré al major rendiment possible del programa i de les possibilitats que aquest ofereix i un Manual d’Usuari.

Els recursos didàctics i materials en educació són un punt d’especial rellevància ja que és amb els mateixos amb què es motiva l’alumnat, amb el que es facilita la comprensió de concepte i ‘aprenentatge... si en un aula hi ha un alumne amb quansevol tipus de diversitat, és necessari facilitar-los estos materials adaptats segons les seues necessitats i objectius que vulguem aconseguir.

Mitjançant de l’ús dels mateixos, la persona va incorporant noves experiències, aprenentatges, coneixements... d’aquesta manera, se li inclou en les aules, pot funcionar com un xiquet més ja que compta amb els suports necessaris, esta és la idea, la integració i incorporació al ritme habitual de vida, allunyar-nos de l’exclusió i segregació en les aules ja que sinó, cada vegada s’obri més la bretxa entre els uns i els altres en compte de la conciliació.

Apuntar que ací el nostre paper com pedagogs també cobra rellevància a l´hora d’escolta i detecció de necessitats, recollida d’informació de les aules... amb tal de buscar  solucions i aconseguir l’objectiu de que l’educació arribe a tot el món de la mateixa manera sense cap inconvenient.