Montessori: Idees generals sobre el meu mètode

La classe de avui ha estat centrada en el text de Montessori que exposa les seves idees sobre el mètode en el que basa la seva teoria sobre l'aprenentatge i els materials que utilitza per a afavorir el mateix.

La sessió s'ha plantejat des d'una perspectiva de comunicació creuada entre els alumnes i les alumnes. En ella han sorgit diferents idees tant interessants com contraposades.

La suposició en la que anem a focalitzar la nostra opinió sobre el mètode esmentat es la referent a la disposició de materials depenent de la suposició de maduresa que determinen aquelles persones que ofereixen els materials en sí. 

El que volem dir amb açò, és que moltes vegades se'ls atribueix un nivell de maduresa a certs materials ficant-los fora de l'abast de certs públics que poden estar interessats en ells i, en conseqüència, el que provoquem es una criba d'edat que afecta als materials i la seva utilització pel públic de certa edat.

Per altra part, encontrem en el text referent a l'obra de Montessori una afirmació que ens fa reflexionar sobre el paper hegemònic que exerceix l'imaginari autoritari que es tradueix en figures important al voltant de, en aquest cas, els xiquets, com poden ser els/les mestres o els pares o mares.

La frase que ens ha fet reflexionar és la següent: quan els xiquets volen utilitzar coses que no foren joguets, eren immediatament impedits per un: estigues quiet, no toques! Que es repetia més o menys emfàticament  cada vegada que les seves manetes s'acostaven a objectes nostres. 

Distanciant-nos un poc del tema inicial, ens agradaria fer una petita reflexió sobre aquestes figures autoritàries que no solament determinen els materials als que podem accedir sinó la nostra pròpia experiència, que es la base de la pedagogia com a tal.

Com a últim, ens agradaria fer referència al final del text de Montessori, on la mateixa ens diu la importància en aquest cas del paper del mestre o la mestra, que deu assegurar-nos el viure aquestes experiències deixant de costat el sistema autoritari que ens limita a l'hora de viure. A nosaltres ens agradaria subratllar aquesta reivindicació per part de l'autora i fer-nos precursors de una nova pedagogia per part dels mestres que presente no, únicament llibertat a l'hora d'utilitzar els materials sinó dibuixar una diferència davant de la figura autoritària, donant lloc a un ecosistema igualitari dins de l'aula.