"TIC, TAC, TAP?"

Introducció.

Aquest text del professor del departament de didàctica i organització escolar i professor d'aquesta assignatura, Carles Monclus, ens trasllada a la reflexió sobre un material en específic, les TIC. En la reflexió feta pel professor encontrem una contraposició respecte a diferents perspectives de com entendre i com gestionar les TIC, que ens conduirà a una pregunta fixa: "Són les TIC materials definitius?", i amb definitius volem dir que son aquells materials que, per fi, propicien al desenvolupament de l'alumne/a i deixa de costat la banalització de l'aula centrada únicament en un material i els continguts que en aquests encontrem, com en el cas dels llibres.

Reflexió del professor. 

La proposta exposada pel professor, aquesta vegada, anem a projectar-la de una forma diferent; mitjançant extractes del text i desenvolupant els mateixos amb la perspectiva extreta pel professor. Ja que el debat que es formà en classe estigué planejat d'aquesta manera, condicionant el debat a aquesta part del text que l'alumne/a exposava fent la seva pròpia reflexió.

El primer extracte del text que creiem que es representatiu de les idees que el mateix exposa i que fonamenta el punt de vista del professor és el següent: "No compartesc en absolut el discurs apocalíptic que veu en la introducció de les noves tecnologies la font de tots el mals, però tampoc la idea que utilitzar-les ja implica, en sí mateixa, innovació o renovació pedagògica". Aquesta part del text creiem que marca el fil conductor que el mateix portarà durant tot el restant, ja que des d'un principi fa referència a les tecnologies como una eina o ferramenta fruit del sistema neoliberal, i que el sistema educatiu ha adoptat aquesta com recurs educatiu sense donar pas a la seva reflexió. Deiem reflexió, perquè com ve diu el paràgraf elegit, l'autor està totalment en contra de l'eliminació de les mateixes, ja que a pesar d'estar toxificades per les condicions neoliberals, són una eina útil en l'aula, pel que devem d'utilitzar-la per a un propòsit de renovació pedagògica.

Seguint analitzant el que exposa el text, també veiem un apartat dedicat a la importància del debat entre processos i productes. El text comença contant-nos que la pedagogia tecnològica centrada en el resultat s'ha anat emancipant del segle passat i han passat de anomenar-se resultats a anomenar-se competències. L'obtenció de competències és un apartat que va establert en quasi totes les lleis educatives "actuals" de l'Estat espanyol. Tornant a fer referència a les paraules explícites de l'autor "parlar de competencies s'ha convertit en una manera de parlar dels objectius operatius o metes d'aprenentatge per tal d'establir estàndars d'avaluació". Prosseguint amb aquesta idea encontrem una defensa a ultrança del procés per part de Raths, ja que ens planteja que sense el procés, no existeix la possibilitat del paper actiu de l'alumne/a.

En mode de conclusió, com hem vist ja, repetides vegades, en l'assignatura el procés en sí necessita de una seqüència didàctica per a donar-li vida a l'aula. El autor ens dona dos primeres possibilitats de caràcter tradicional i dues, que son el model de projectes de treball i el model d'investigació i aprenentatge cooperatiu, que no solament donen pas a les noves tecnologies com a eines de recolzament, sinó que també possibiliten el aprenentatge i el paper actiu dels alumnes i la possibilitat d'aprendre entre ells i elles.

La nostra reflexió.  

Aquestes línies de reflexió les anem a començar amb una pregunta que ens ve a la ment després de la lectura d'aquest text: Com de possible és que les tecnologies ens ajuden a sortir del plantejament mercantilitzant del sistema neoliberal quan aquestes són una eina del mateix?

El que pretenem amb aquesta pregunta no és rebutjar de l'idea de la integració de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu i negar-les la possibilitat d'ajuda davant de l'aprenentatge de l'alumne/a i el procés que aquest necessita.

Tot el contrari, el que creiem és que es necessita de una precaució davant de l'utilització d'una eina que ha estat creada pel sistema com a reproductora del mateix.

Per una part, baix el nostre punt de vista, es deuria de informar a l'alumnat, en una primera instància, de que les noves tecnologies són un material, i açò significa, per a nosaltres, que recolza el seu aprenentatge però no basa el mateix. L'informació que extraiem de les TICS deuen passar per la seva perspectiva i ajudar a formar-se e informar-se, no deu ser plantejada com un dogma.

I per altra part, creiem que el paper del mestre/a en aquest cas es important, ja que deu de tenir cura de l'acte d'educar, i açò significa que cuide a l'alumnat de les noves tecnologies i la despersonalització que aquestes poden ocasionar durant el procés.