"Seqüències de l'aprenentatge: un problema del enfocament de competències o un rencontre amb les perspectives didàctiques"

Aquest text d'Angel Diaz Barriga publicat en l'institut d'investigacions sobre l'Universitat i l'Educació de l'UNAM de Mèxic, ens fa referència a la problemàtica de les seqüències que ja hem tractat en texts anteriors com "El paper dels materials curriculars en l'intervenció educativa". Aquesta vegada des dels seus inicis ens presenta una problemàtica marcada per un clar conflicte que desemboca en dues formes d'entendre l'educació diferenciades, no tant sols per la data de la seva creació, en l'època. I el text ens diu: 

"La novetat o innovació educativa que es genera a partir de l'adaptació de l'enfocament de competències és també un objecte de controvèrsia. Per a alguns autors en realitat aquesta proposta senyala vells problemes que té el sistema educatiu que es basen principalment en el tradicionalisme(...). Per altre costat teniem el us de les competències classificat com el nou paradigma en l'educació que permet superar les diferències del conductisme i constructivisme."

I el segon punt de vista és aquell que ens dona la clau de la gran problemàtica que dificulta la creació de seqüències: el producte vs el procés. Construir el coneixement és intrínsecament depenent del producte que volem obtindre? Què és més important?

Des d'un punt de vista sensat, hi ha que entendre que el resultat o producte no és una condició que des de la perspectiva educativa ha naixcut d'un ser tenebrós anomenant sistema neoliberal. Tot açò va més enllà, deurien de saber conviure tant el producte com el procés, que són equiparablement importants, ja que sense un no existeix l'altre. 

Però d'aquí desemboquem a una idea que ens pareix de vital importància i és "si el procés i producte son igual d'importants i es defineixen entre ells, quin producte volem?", i des d'aquestes línies passem al conflicte educatiu al conflicte filosòfic, que també van de la mà, ja que el estar en societat des de l'aprenentatge i la formació es de gran rellevància, però també hi ha que potenciar el "ser" en sí, les capacitats que fan de l'educació que s'anomene educació, la construcció pròpia depenent sempre de l'entorn i que es pugui obrir les portes a crear un jo únic, capacitat, entre altres coses, de posar en dubte o estar d'acord. 

I per fi hem trobat el gran paradigma de les competències, ja que ninguna confrontació del procés i del producte és lògica. L'única possibilitat des de l'escola que fa possible l'acte d'educar es combinar el "ser" i "l'estar" mitjançant el saber.

Per tant, la formació d'aquestes seqüències deurà articular-se mitjançant una perspectiva didàctica però sempre tenint en compte el currículum. Alternant depenent d'aquesta formació tant les activitats pertanyents a la seqüència com l'avaluació de l'aprenentatge esdevingut d'aquesta. Que podem veure en el següent esquema estructurat: 

Per altre costat ens trobem també que el disseny de les activitats també dependrà d'una classificació de les mateixes que alterni el propi producte i el seu respectiu procés:

• Activitats d'apertura. Es centren en l'interès de la classe mitjançant la dinamització de la mateixa, utilitzant recursos didàctics com poden ser els debats i obrint la porta a la coeducació i al aprendre entre tots i totes. 
• Activitats de desenvolupament. Després de posar el coneixement a proba, toca l'hora de posar-se en contacte amb ell un mateix, amb activitats que poden atribuir-se al mètode tradicional.
• Activitats de tancament. Amb la fialitat de sintetitzar el procés i l'aprenentatge, integrarem les tasques realitzades en anterioritat, per a fomentar i establir el nostre "saber". Aquesta fase dona pas a l'avaluació del professor. 

Aquestes activitats que marcaran l'última etapa de la formació de les seqüències de l'aprenentatge deuran d'estar conjuntades per la resolució de preguntes que ajudaran a l'educand a assolir de forma organitzada el seu "saber" com son: "el com, el quan, el per que i el d'on" d'eixe coneixement.