Entorns virtuals d'aprenentatge

S'ha parlat molt de la problemàtica i el si o el no dels entorns virtuals en l'aula. Un debat que hem tingut en repetides ocasions dins de l'aula de Materials. La realitat és que des del plantejament i l'enteniment d'un material com referent de la seqüència didàctica i facilitador de l'aprenentatge, els entorns virtuals podrien ser una eina de gran utilitat. 

I ara anem a la realitat, i es que els entorns virtuals necessiten d'una gran contextualització, ja que poden ser una eina reproductora que impossibilite capacitats de les que hem fet referència en anteriors texts com són la innovació, la motivació, l'estructuració de la realitat i la capacitat configuradora i mediadora entre les relacions del professor i els alumnes. I ara diràs, però si no hi ha res més innovador, motivador i fàcil d'accedir a la realitat que els entorns virtuals... Doncs és veritat. El problema ve en la següent característica, ja que els entorns virtuals, i com aquests han sigut interpretats, han fet possible la despersonalització de l'acte d'educar, el que suposa una gran problemàtica en la relació alumne i professor. 

La solució davant d'aquest problema és la prevenció d'aquests materials, definint-los com una eina de facilitació per a l'acte d'aprendre i no de substitució del mestre/a. Les tecnologies han suposat un arma llancívola per al sistema, el qual, remuntant-nos al Segle XIX i la Revolució Industrial va suposar l'eliminació de molts llocs de treball de la gent obrera, en més de facilitador del propi treball. L'art de educar té com a prioritari l'acte de cura, açò necessita de la relació entre el professor i l'alumne. 

Parlant sobre els Entorns Virtuals ens sorgeix una pregunta que interrelaciona dos dels conceptes estudiats durant aquest curs i publicats en aquest blog: Freinet, que era un referent educatiu, veuria factible l'utilització dels entorns virtuals en la seva Societat Moderna? 

SI optem per mirar-ho des de la perspectiva deshumanitzadora que hem nomenat amb anterioritat, la resposta seria que no. Però del llibre La Pedagogia de Celestin Freinet: context bases teòriques i influencia, hem extret una de les afirmacions que apropa a Freinet cap a l'utilització dels Entorns Virtuals d'Aprenentatge; l'universalisme. 

"Ni que dir té que el nostre treball serà decididament internacional. La pedagogia actual no pot conèixer de fronteres i procurarem enderrocar tot allò que ens separe entre nosaltres"

Encara que Freinet ens parlava principalment de construir una escola d'una llengua única, en el que no estem molt d'acord, els Entorns Virtuals són una eina que ens ajuda a arribar a aquest internacionalisme que anhelava l'autor. La possibilitat d'aquests com un material que possibilita o facilita la interconnexió de coneixements arreu del món el col·loca com un dels materials que més podrien facilitar l'acte d'aprendre, al igual que l'acte d'ensenyar.